Preguntes freqüents

Com compta un cim?

Un cim compta quan el traçat d'una activitat a l'aire lliure passa a menys de 50 metres del seu punt més alt. Compta qualsevol esport a l'aire lliure, i una sola ascensió per cim i activitat.

No es comprova l'altitud: només la posició. Un cim que repeteixes es compta cada vegada, però no suma dues vegades a les fites de volum.

Què vol dir «suggerit» a la taula de cims?

Quan una fita deixa triar entre diversos cims (per exemple, un a cada comarca), qualsevol dels candidats compta igual. El suggerit és el més baix.

Com compta un coll?

Un coll compta quan el traçat d'una activitat passa a menys de 100 metres del seu punt més alt. Només compten les activitats amb bicicleta, de qualsevol tipus (també elèctrica o de muntanya), per qualsevol camí i en qualsevol sentit. A peu o en cotxe, no.

Un coll té una o més vessants. Arribar al coll per una carretera qualsevol el fa comptar; completar una vessant demana una cosa més (vegeu la pregunta següent).

Quan compta una vessant?

Una vessant només compta si surts del seu peu: el traçat ha de passar a menys de 250 metres del peu i, després, arribar al cim. Així es distingeix la vessant i el sentit, perquè en una baixada es troba abans el cim que el peu.

Per què un coll no em compta?

Els colls compten només amb bicicleta, i peakat se'n refia de l'esport que declara el fitxer: el tipus de l'activitat (<type> en un GPX, Sport en un TCX, l'esport d'un FIT). Si el teu fitxer no en declara cap, per exemple un GPX sense <type>, no endevinem res: guardem els colls pels quals passa, sense comptar-los, i et preguntem si anaves en bici.

A Compte, a la pestanya Activitats, el filtre «Sense tipus» les ensenya. Tria «En bici» a cada activitat, o «Totes en bici» per a totes de cop, i els colls compten. Amb «No» s'obliden. Si el fitxer ja deia un esport, aquest és el que val; el pots corregir a l'app d'origen i tornar a importar-lo. Un cim, en canvi, compta amb qualsevol esport.

D'on surt la categoria d'una vessant?

De l'APM de la vessant, que puntua cada quilòmetre segons la seva pendent i que peakat calcula del perfil de la mateixa vessant. Els graons són els del fòrum d'APM: 15, 30, 60, 120 i 240; el més alt és HC. És la mateixa per a tothom.

Les llistes d'una cursa (Tour, Vuelta, Volta) només decideixen quines vessants hi entren: les que n'han tingut algun pas des del 2000. «HC del Tour» són les vessants del Tour amb categoria HC segons l'APM, sigui quina sigui la que la cursa va donar un any. La categoria que va donar l'organitzador és història i no decideix res.

Com es llegeix el perfil d'una vessant?

Cada columna és un quilòmetre, pintada segons la seva pendent mitjana. La pastilla vermella marca el quilòmetre més dur. Els claudàtors negres sobre la corba són els trams durs més severs, cadascun amb la seva pendent mitjana al damunt i, amb ▲, la dels 100 m més durs; l'amplada del claudàtor és la longitud, i en passar-hi el cursor ho diu tot. Els altres trams durs no es marquen: la xifra «Trams ≥ …» els compta. Cada quilòmetre du la seva pendent al peu de la seva columna, escrita dreta o, si la columna és estreta, girada de costat. Un quilòmetre que també baixa es parteix en trams, i la baixada es pinta de gris blavós. Sota l'eix, la casa és un poble, la cruïlla una carretera amb número i les dues línies que s'ajunten, una altra vessant del coll que hi arriba.

Les altures vénen d'un model digital del terreny de 50 m, així que alguna rampa curta pot sortir més dura del que és.

Una banda de ratlles sota l'eix marca els trams sense asfaltar, segons OpenStreetMap: grava, terra, pista compactada o camí. Un tram de menys de 50 m no es marca, i dos de menys de 100 m l'un de l'altre es compten com un; una vessant es diu «sense asfaltar» a partir de 0,2 km. Empedrat i asfalt rugós compten com asfaltats.

Si només has pujat una part de la vessant, el tram que has fet es marca amb una barra fosca sota l'eix i el que no, més clar. Al mapa, la vessant és el traçat vermell; el cercle blanc és el peu i el ple, el coll o el cim; amb ctrl/⌘ + roda es fa zoom.

Què és una fita i com s'aconsegueix?

Una fita és una meta sobre els cims o els colls: tants cims, tots els d'una comarca, un a cada comarca, un coll de cada categoria… La seva pàgina diu què demana i quins cims o colls hi compten. Repetir un cim no suma a una fita de volum, i algunes fites només compten els cims assolits a partir d'una data.

En una fita de «un cim a cada comarca» (o a cada vegueria), un cim a la frontera compta per a totes les comarques que toca. A Andorra, el territori és la parròquia.

Què és l'Habitual?

Cada cim i cada coll té la seva pròpia fita de repetició: la primera ascensió i, a partir de 5, 10, 25, 50 i 100 ascensions, «Habitual». Compta cada ascensió, també deu voltes en una mateixa activitat.

No surt a la llista general de fites ni als totals: viu a la pàgina del cim o del coll.

Què és «Totes les vessants»?

És la fita d'un coll que s'aconsegueix quan has completat totes les seves vessants. Si ja la tenies i s'afegeix una vessant nova, la fita es guarda i la nova surt com a «Per fer».

Per què he perdut una fita?

Una fita depèn de les activitats que la fan comptar. Si edites o esborres a Strava una d'aquestes activitats, o l'esborres d'aquí, deixa de comptar i la fita pot desaparèixer. T'ho diem amb un avís.

Quines dades guardem?

Les dades de l’API de Strava continuen temporals, durant un màxim de set dies. No passen a l’arxiu permanent.

Quan importes fitxers, el nostre servidor els llegeix a la memòria i els descarta: no en guardem el fitxer. De cada activitat conservem el que n’hem calculat i un recorregut simplificat amb l’hora i l’altitud dels punts, fins que l’esborris o eliminis el compte, encara que no detectem cap cim. No conservem les dades de sensors. El recorregut permet tornar a analitzar les activitats quan canviï el catàleg. Els enllaços públics continuen retallant el primer i l’últim quilòmetre.

Si connectes Garmin Connect, de cada activitat nova en guardem el recorregut simplificat, igual que dels fitxers que importes, fins que esborris l’activitat o el compte, però no el fitxer; si el desconnectes, el que ja s’ha guardat es queda. La política de privadesa en dona el detall.

La sincronització de COROS descarta el FIT original; conserva les sortides i els traçats derivats.

Com porto les meves activitats anteriors?

Connectar només porta activitats noves. Garmin Connect ens envia les activitats que registres des que connectes, i la sincronització de COROS llegeix les més recents; cap de les dues baixa tot el teu historial, i el que arriba soles no s’ha de tornar a importar.

Per afegir-ne d’anteriors, fes servir la teva exportació. Garmin: demana l’exportació de les teves dades al teu compte de Garmin; el correu amb l’enllaç de baixada sol trigar uns 48 hores i pot trigar fins a 30 dies. COROS: exporta les activitats en format FIT des de Training Hub.

Després importa el ZIP sencer, sense descomprimir-lo: el de Garmin en conté d’altres amb les gravacions i les obrim nosaltres. La llista d’activitats en CSV és només un resum, sense el traçat, i no n’hi ha prou. Si una activitat s’importa dues vegades, o arriba per una connexió i per la teva exportació, compta una sola vegada.

Demana el meu historial a GarminCom exportar de COROSJa tinc el ZIP: importar

Què passa quan comparteixo una fita o un vídeo?

Es comparteix un enllaç al vídeo de la fita, amb el teu nom tal com el tens a Compte. La pàgina de l'enllaç mostra el terreny i els cims; si l'activitat ve de Strava, no en reprodueix la ruta ni en mostra la data o les xifres. El fitxer de vídeo, en canvi, es fa al teu navegador i és el que tu veus: hi surten la ruta, la data i les xifres de les teves activitats, i porta la marca «Powered by Strava» si en hi ha de Strava.

Com importo fitxers o el meu historial?

Tria un fitxer GPX, FIT o TCX, o un zip amb diversos fitxers, i hi buscarem els cims que vas trepitjar.

Desem els teus fitxers complets de manera privada, inclosos l’inici, el final i les dades de sensors que continguin, fins que els esborris o eliminis el compte. Així podrem tornar a analitzar les activitats quan s’afegeixin cims, colls o rutes. Els enllaços públics continuen retallant el primer i l’últim quilòmetre.

Una importació és una fotografia: no s'actualitza sola. Si connectes Garmin Connect o COROS, les activitats noves arriben soles; si no, hauràs de tornar a importar-les.

FIT, GPX o TCX, també gzip i ZIP d’historial imbricats. Fins a 64 MiB per activitat, 2 GiB seleccionats, 4 GiB descomprimits i 10.000 activitats per selecció; els ZIP admeten 3 nivells d’imbricació. S’exclouen els documents del compte. Els fitxers grans es pugen per parts i es poden reprendre.

Com exportar el teu historial de COROS

1. Entra a COROS Training Hub des d'un ordinador.
2. Obre la pestanya «Activity List».
3. Prem «Export Data», a la dreta.
4. Tria el format .FIT i escriu el teu correu: COROS t'hi enviarà els fitxers.
5. Quan els rebis, tria'ls aquí. Si te'ls envia en un zip, el pots triar sencer.

Els passos són els que COROS explica a la seva ajuda.

Com exportar el teu historial de Garmin

1. Entra a la gestió de dades del teu compte de Garmin, a l'apartat d'exportar les teves dades.
2. Demana l'exportació. Garmin t'enviarà un correu amb un enllaç per baixar un zip.
3. El correu sol trigar un parell de dies, i pot trigar-ne fins a trenta.
4. Quan tinguis el zip, tria'l aquí sencer, sense descomprimir-lo. Les activitats hi són dins d'altres zips, i ja els obrim nosaltres.
5. No serveix la llista d'activitats en CSV: és només un resum, sense els traçats. Cal el ZIP amb les gravacions.